La Comissió Europea recordava recentment que les obres civils, com ara l’obertura de rases per a la instal·lació dels conductes de fibra òptica, poden arribar a suposar el 80% de les despeses o inversions de les xarxes de banda ampla d’alta capacitat. A més de la qüestió econòmica, les obres d’estesa de la fibra òptica també poden suposar molèsties per als veïns, per al comerç o generar dificultats de fluïdesa del trànsit. Des de fa uns anys s’està desenvolupant una nova tècnica anomenada “Microrasa” (Microtrenching en anglès) que permet l’estesa de la fibra òptica d’una manera més ràpida, econòmica i que genera menys trasbals.
Pel que fa a l’àmbit municipal, cada vegada més ens trobem amb municipis que tenen la iniciativa d’impulsar i millorar, en termes d’eficiència i eficàcia, la intercomunicació entre les diferents seus de titularitat municipal i/o elements amb serveis d’utilitat pública. Aquestes iniciatives es justifiquen pel compromís de millorar la gestió dels recursos materials, humans i econòmics de forma integral, generant espais de producció més òptims, tant qualitativament com pel que fa a l’estalvi. Cal dir que aquests processos afavoreixen el desplegament dels serveis d’administració electrònica a la Xarxa, millorant la relació de la ciutadania i de les empreses amb l’administració.
Una altra qüestió d’actualitat són les iniciatives públiques que potencien la connectivitat a través de xarxes obertes de fibra òptica amb àrees d’activitat econòmica o polígons industrials allà on el mercat no aporta una solució tècnica adequada amb l’interès de possibilitar a les empreses l’accés a serveis d’alta capacitat que puguin oferir els diferents operadors de serveis.
La tècnica constructiva per microrasa ha evolucionat considerablement durant els darrers anys, possibilitant-nos avui la seva aplicació en molts projectes d’obra nova vinculats al desplegament de xarxes de telecomunicacions d’alta capacitat basades en fibra òptica, allà on l’aprofitament d’infraestructura existent no és viable de forma global. Això, ha estat possible fonamentalment per la reducció de la inversió necessària en l’apartat d’obra civil, així com per altres factors que aporten valor afegit en relació a d’altres tècniques més convencionals.
Són aquestes qüestions les que determinen que la tècnica constructiva per microrasa esdevingui una solució adequada, en el marc de les iniciatives publiques descrites anteriorment. A continuació, s’analitzen les diferents fases que conformen la tècnica constructiva per microrasa, avaluant les diferents alternatives:
Primera Fase. Obertura Microrasa
L’obertura de la microrasa es porta a terme mitjançant una màquina automotriu anomenada Microrasadora, dotada d’un disc amb puntes de tungstè reforçades i que permet obrir un tall a l’asfalt, o al formigó directament, i sense necessitat d’utilitzat aigua com a element refrigerant (fins fa poc temps els únics discos disponibles per la microrasa eren amb elements de diamant que precisaven d’aigua per refredar).
Segona Fase. Recollida runes
En cas de realitzar la recollida de les runes manualment (necessari un equip de 4 persones i un dúmper) o semi-automàtic (necessària màquina escombradora), el procés esdevé més lent, genera pols (produint-se problemes a determinades zones urbanes o comercials) i incrementa el risc d’accident.
Si en el procés de tall en sec per fer l’obertura de la microrasa afegim un vehicle amb un sistema d’aspirat de residus sòlids, aconseguim que al mateix temps d’obrir la microrasa, les runes que es generen siguin aspirades directament i minimitzem al màxim la pols, els treball de recollida de les runes i els seus riscos associats. Aconseguim així, que la microrasa quedi totalment neta de despreniments a l’interior en el moment del tall, garantint sempre la mateixa profunditat, un aspecte molt important en el moment de fer la col·locació i l’estesa dels microconductes.
Tots tres processos de recollida de runes comporten uns costos equivalents, per la qual cosa, i amb caràcter general, el sistema d’aspirat esdevé més adequat, donat que aporta un rendiment millor en l’execució de les obres.
Tercera Fase. Estesa conductes
Una vegada la microrasa està totalment neta, es procedirà a l’estesa dels conductes.
Amb l’estesa de monotubs o tritubs, es requerirà una amplada mínima de la microrasa de 5,5 cm. Aquests tipus de conductes, tot i presentar un ús generalitzat i més capacitat / volum, requereixen un transport i una manipulació per a la seva instal·lació que suposa un cost més gran (bobines de 550 ml que necessiten un equip de 4 persones i vehicles per fer tasques de suport). Tanmateix necessiten de l’execució de pericons cada 150 m i la instal·lació de fil guia per a la correcta posterior estesa del cable, donat que no es pot utilitzar la tècnica del bufat amb garanties d’èxit.
La instal·lació de microconductes (tubs de polietilè especialment dissenyats per al bufat de fibra òptica), permet optimitzar l’ocupació i l’ús, possibilitant una correcta estesa del cable de fibra òptica amb la tècnica del bufat, per a distancies de fins a 1.000 m de longitud sense necessitat de pericons. Actualment, en el sector de les telecomunicacions, trobem diferents tipus de microconductes, alguns dels quals molt innovadors, que ens donen un ampli ventall de possibilitats per facilitar l’estesa de xarxes de fibra òptica amb un preu molt atractiu.
Quarta i cinquena Fase. Reblert microrasa i acabat
Amb l’estesa dels conductes realitzada, aplicarem un morter fluid per al reblert de la microrasa, podent colorejar-lo per una òptima senyalització de la xarxa.
En cas que l’acabat de la microrasa sigui el mateix morter del reblert (aplicable en microrases des de 2’5 cms fins a 6 cms), les dues fases s’executaran en un únic procés més econòmic i ràpid.
Si el reblert de la microrasa s’efectua fins a 5 cm de la superfície de trànsit, l’acabat es podrà realitzar amb asfalt (no recomanable en microrases inferiors de 4 cm), aconseguint-ne una textura similar a l’acabat del paviment existent, tot i que esdevé un procés menys econòmic, afectant més als vehicles i comportant un tancament d’obra superior.
Enllaços:
Aquí podeu veure un vídeo sobre la primera fase de l’obertura d’una microrasa
Aquí podeu veure un vídeo sobre la segona fase de les diferents tipologies de la recollida de la runa
Aquest material també ha estat la base per a un article publicat al Blogimpulsa
Les imatges i els vídeos tenen com a font el web Microzanjas.com
Mauro Soto
Cap de l’Àrea d’Infraestructures de Localret
Dins el nostre Pla Local de Seguretat, la comunicació amb la ciutadania és una de les màximes prioritats. Amb aquest objectiu, hem triat el que és un dels principals canals d’informació i comunicació del ciutadà en l’actualitat: Twitter. Si el ciutadà és a Twitter per informar-se i per expressar-se, nosaltres havíem de ser a Twitter per informar i entrar en comunicació amb ell. Hem triat Twitter perquè és la xarxa social més utilitzada en aquests moments i la més professional: missatges breus, però entenedors, que no permeten les falses acusacions i no entra en el joc de les desqualificacions. Volíem un intercanvi d’informació amb el ciutadà ràpid, dinàmic i ho estem aconseguint: en l’actualitat som la 4a policia local de Catalunya amb més seguidors –més de 400- en sis mesos a la xarxa.
Joaquim Martínez. Inspector en cap de la Policia Local de Malgrat de Mar
