Twitter s’està consolidant com una gran font d’informació que s’actualitza a l’instant i seguida de manera activa per un nombre cada vegada més gran d’usuaris. Les administracions públiques s’han afegit a aquest corrent i esdevé una nova eina d’interactuar entre els ens públics i el conjunt de la ciutadania.
Quants ajuntaments i ens locals catalans tenen un compte actiu a Twitter i utilitzen aquesta eina com a canal de comunicació amb els ciutadans?
Abans de respondre a aquesta qüestió cal que tinguem present que el fenomen Twitter, a l’igual que un bon grapat de xarxes socials, és una realitat nova i en permanent evolució. Només us en donarem unes poques dades. Twitter va néixer a San Francisco (a l’Estat de Califòrnia als Estats Units) d’una empresa d’innovació –Obvious LLC- i llençat comercialment al juliol d’aquell mateix any. No obstant, Twitter no va disposar de versió espanyola fins a l’any 2009. (Twitter en espanyol). El seu creixement, en usuaris i en continguts, està sent exponencial, facilitat per les seves aplicacions en dispositius mòbils. El nombre d’usuari supera ja amb escreix els 500 milions a tot el món i més de 5 milions a Espanya.
Pel que fa a la possibilitat que Twitter tingui també la seva versió en català, el periodista Albert Cuesta (compte de Twitter @albertcuesta i bloc) rebia la promesa dels responsables de la traducció de Twitter que el tindrem en català abans que finalitzi aquest any 2012.
Fa només un dies, el passat 30 d’abril, el canal de Twitter de l’Ajuntament de Vilassar de Mar (el Maresme), un dels primers ajuntaments catalans en fer-lo servir, acomplia el seu tercer aniversari. Actualment compta amb 1936 seguidors i ha enviat més de 2300 “tuits”. Els responsables d’aquesta eina asseguren que “L’Ajuntament de Vilassar de Mar utilitza el canal a Twitter com a eina per comunicar, de forma immediata, informació diversa d’actualitat local com ara les darreres novetats municipals, l’entrada en funcionament de nous serveis, nous vídeos de la televisió municipal, informació d’agenda, així com informació d’emergència o d’incidències, que poden afectar als vilatans”.
Twitter com a canal per comunicar. Sí, però com també passa amb les xarxes socials, té la utilitat d’interrelació amb els ciutadans. Si es fa un recorregut per qualsevol compte municipal es pot comprovar que els ajuntaments exploren i treuen rendiment a aquesta capacitat. I parlem dels comptes oficials, atès que els “personals” dels alcaldes/esses, regidors/es, etc. tenen encara un perfil de continguts i d’interacció més personalitzats i directes.
Els arguments que han portat a molts ajuntaments catalans a formar part de “l’univers del Twitter” són molt similars dels que els poden portar a ser presents, per exemple, a Facebook, tot i que, òbviament, les característiques del canal són diferents i els missatges, continguts i llenguatge s’hi han d’adaptar. En aquest sentit ens sembla interessant reproduir el post del Bloc iServeis “Deu arguments perquè els ajuntaments entrin a les xarxes socials” de l’empresa de Comunicació iServeis.cat
“1) Per informar als ciutadans
2) Per arribar als joves i a públics que fins ara potser no hi arribàvem i per reforçar la resta de públics
3) Per dinamitzar la plana que tenim a internet, ja que molts dels enllaços conduiran a la web de l’Ajuntament.
4) Per saber què pensa el ciutadà. Molts alcaldes ens confessen que s’assabenten d’aspectes del seu municipi a través del Facebook (o també, i cada vegada més, pel Time Line del Twitter, podríem afegir)
5) Per poder dialogar amb el ciutadà, que no vol dir entrar en un debat
6) Per donar una nova eina a les entitats perquè divulguin les seves accions. Les entitats cohesionen el municipi i les xarxes socials les poden ajudar
7) Per promoure la participació ciutadana. Ens omplim la boca de participació ciutadana, apliquem-la
8 ) Perquè totes les eines que ja tenim es complementen. Televisió, ràdio, premsa, butlletí, fulletons, xarxes socials
9) Perquè les xarxes socials poden ser una excel·lent eina de promoció turística molt barata i que, malgrat la crisi, no estem utilitzant
10) Perquè no ens podem quedar enrere, les xarxes socials han vingut per quedar-se. Quan abans hi entrem abans gaudirem dels avantatges que ens proporcionen.”
Igualment és imprescindible la lectura 10 ejemplos de cómo las AAPP pueden utilizar Twitter de Carlos Guadian (@carlosguadian) autor del bloc KGovernment. Com diu Guadian, són 10 exemples però es poden ampliar tant com la imaginació d’aquells que els posen en marxa.
A aquests raonaments caldria afegir que Twitter com a canal permet als ajuntaments en particular, i a les administracions públiques en general, obrir comptes per departaments o regidories, per societats o empreses municipals o per qualsevol altre àmbit que aplegui un segment d’usuaris determinats. Lògicament quan més gran és l’Ajuntament o més capaç és de generar continguts d’interès, més àmplies són les possibilitats d’obrir nous espais. Ajuntaments com ara Barcelona tenen un compte “oficial” de caràcter genèric i d’altres per àmbits, districtes, etc.
Un dels casos més esmentats, i perquè no dir-ho, que es pren com a referència fora de Catalunya, és la gestió que fa de Twitter i de les xarxes socials la Generalitat de Catalunya. La seva “Guia d’usos i estil”, que va ja per la seva cinquena edició, és un document de referència obligada, no només per a conèixer el funcionament d’aquestes eines a l’Administració catalana, sinó també perquè recull uns criteris d’estil comunicatiu adequats a cadascuna de les eines, inclosa el Twitter.
Tornem ara a l’interrogant sobre quants ajuntament catalans tenen un compte actiu a Twitter. Des del compte de Localret (@localret) a banda d’institucions, particulars o empreses relacionades amb l’àmbit de les tecnologies i les administracions locals, seguim a 150 ajuntaments, 8 consells comarcals i 3 diputacions. És a dir, 161 administracions locals o supramunicipals són presents a Twitter com a mínim amb un compte, atès que, com hem comentat, hi ha d’altres espais per a àmbits com el turístic o l’econòmic, principalment, que disposen també del seu propi espai.
- Distribució dels Twitters dels ens locals catalans
Si tenim present la novetat de Twitter com a eina i, sobretot, les característiques dels municipis de Catalunya (737 municipis tenen menys de 5.000 habitants) cal valorar l’esforç comunicatiu i l’interès que es demostra des de l’àmbit municipal per l’ús i la integració de les noves tecnologies. El nombre d’ajuntaments, el nombre de seguidors i sobretot, l’ús dinàmic que es dóna de Twitter sembla indicar que aquest canal funciona satisfactòriament per als impulsors i compta el suport, amb un seguiment cada més vegada més nombrós, per part dels ciutadans.
Creieu que és necessari l’obertura i el manteniment d’un compte municipal de Twitter? Teniu dades sobre el que es fa fora de Catalunya? L’enfocament que majoritàriament es dóna pel que fa al to, els continguts, l’actualització, etc. és en general encertat? Ens agradaria que ens féssiu arribar els vostres comentaris sobre aquestes qüestions.
Sense cap altra rigor científic que el nostre interès per seguir què fan i què diuen els ajuntaments catalans a través del Twitter, us faciliten una relació dels comptes oficials als quals fem seguiment, ordenada alfabèticament.
Us demanem disculpes, per endavant, si ens hem descuidat algun. Si ens ho feu notar l’afegirem al llistat i el podrem completar.
Llistat amb la relació de comptes de Twitter dels ens locals (a data d’11 de maig del 2012)
Josep M Sàrria
Periodista. Localret
Antenes “sonda”
L’1 de maig el diari El País anunciava que “Industria fijará un límite de emisión para antenas móviles”. De manera breu prediu que es fixaran els límits màxims de radiació electromagnètica i afegia: “Se quiere acabar así con las trabas que ponen Ayuntamientos y comunidades autònomes para la instalación de antenas”.
És una constant, des de fa anys, la tornada que els ajuntaments són “els responsables” –i a més, es diu d’aquesta manera, generalitzant i a l’engròs- de les dificultats del desplegament de les infraestructures de telecomunicacions. Ara, novetat, s’afegeix al sac a les comunitats autònomes.
Des de fa més d’una dècada la Unió Europea, seguint criteris d’organismes com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha dictat Recomanacions que els diferents Estats han seguit. A Espanya, les diverses Comunitats Autònomes, com ara Catalunya, han fixat els seus criteris, dins dels marges establerts, per tal d’adequar-los a la seva realitat.
I els ajuntaments? Els responsables municipals no tenen cap interès a posar pals a les rodes a unes infraestructures que són imprescindibles. El que sí fan és vetllar -perquè és la seva obligació i són competents- perquè el desplegament es faci de manera ordenada i salvaguardant els interessos col·lectius. Que ningú es porti a engany, els municipis no fixen cap límit. No hi ha cap problema quan operadores i ajuntaments fan l’esforç necessari per trobar els millors emplaçaments amb criteris tècnics i amb sentit comú. Les dificultats principals del desplegament de les infraestructures de telecomunicacions són d’altres, i no són, precisament, responsabilitat de les corporacions locals. Fer caure tota la responsabilitat als municipis és, des del nostre punt de vista, incert i injust.
Inversions
Oriol Puig1 signava el passat 26 d’abril una notícia al Diari de Girona titulada “Orange invertirà 233 milions d’euros a Catalunya fins al 2015”. Es difícil valorar si aquesta xifra són molts o pocs diners, però en el temps que corren “invertir-milions-euros” són paraules que, així juntetes, fan de bon sentir.
Es també destacable que en aquesta notícia la directora general de l’operadora a Catalunya, Mònica Sala, aporti xifres i cobertures de les xarxes 2G i 3G , parli obertament dels quilòmetres de fibra òptica que han desplegat a Catalunya (3.000) i dels seus plans a curt termini. Un interessant exercici de transparència.
(1Oriol Puig. Twitter: @oriolpuig @diaridegirona ; Web http://www.oriolpuig.net/ )
Smart Cities
- Font: www.bcn.cat
No hi ha setmana que les anomenades “ciutats intel·ligents”, popularitzades amb el terme anglès de Smart City, no tinguin la seva quota mediàtica. Fins i tot aquest bloc és un exemple clar de l’interès que susciten. Precisament l’Ajuntament de Barcelona (L’Ajuntament i Telefónica impulsen, plegats, les noves tecnologies) concretava amb Telefónica la inversió de 4 milions d’euros i, el que és més interessant, el compromís de desenvolupar des de Barcelona tots els seus projectes sobre ciutats intel·ligents. No ens obliden de les experiències que en aquest camp desenvolupen, i amb èxit, municipis com Viladecans o Sant Cugat del Vallès, però no podem passar per alt l’efecte multiplicador que tenen les iniciatives fetes a Barcelona.
Prometem portar a aquest espai altres iniciatives que tenen lloc a Catalunya, potser de menys envergadura, però no per això menys interessant. Al cap i a la fi, darrera de la introducció de les noves tecnologies als municipis hi ha l’objectiu d’innovar i de cercar l’eficiència i l’estalvi dels costos a la vegada que es pretén millorar la qualitat en la prestació dels serveis als ciutadans.
Seu electrònica
En aquest recorregut d’allò més destacat dels darrers dies també volem fer un repàs d’alguna de les activitats de Localret. El 24 d’abril vam tenir l’ocasió d’aplegar a “Casos pràctics d’implantació de la seu electrònica” les experiències del Consorci AOC, dels ajuntaments de Lleida i Tarragona, de la Diputació de Tarragona i de l’empresa SEMIC. No podem evitar pensar que aquesta part, més interna, menys visible, fins i tot menys agradable, és l’altra cara de la moneda de les “ciutats intel·ligents”. És a dir, i per dir-ho directament; de res ens servirà tenir municipis plens de sensors, eficients en els seus serveis, etc. si els ciutadans no poden relacionar-se de manera ràpida, eficient i segura amb la seva administració local. Cal tenir cura i treballar molt fort amb allò que podríem anomenar el “backstage” de les administracions, si ens posem moderns, o la “rebotiga” si emprem un terme més casolà.
Josep M. Sàrria
Periodista. Localret
- Font: http://noticias.coches.com
Després de la paraula “crisi”, estic convençut que el mot que s’ha utilitzat amb més freqüència darrerament ha estat el d’”innovació”, i sovint no massa lluny l’un de l’altre. Com sóc optimista de mena, em centraré en aquesta segona paraula i m’apuntaré a la moda de parlar sobre innovació; però com que la teoria sense casos pràctics es fa feixuga, aniré sobretot a posar alguns exemples que m’han semblat interessants.
Què és la INNOVACIÓ? Jo considero innovació dins l’àmbit públic a aquella idea nova que vol aconseguir un benefici per a la comunitat, i que hi ha algú que té prou coratge per assumir el risc i tirar-la endavant. L’èxit que n’obtingui vindrà condicionat per elements d’oportunitat i que es donin en un entorn adequat, però el possible benefici directe o indirecte que n’obtingui el ciutadà de ben segur que ho compensa.
Deixeu-me que us en posi alguns exemples, de més llunyà a més pròxims a nosaltres:
Via pública: Fa uns dies llegia que a Makkinga, un municipi holandès de poc més de mil habitants, va declarar-se com a “localitat lliure de senyals de trànsit” de forma que no hi ha cap senyalització d’aparcament, direcció prohibida, pas de vianants nivorades a les voreres. És el que es coneix com a “espai compartit”, i va sorgir de la casualitat però algú va saber-ne detectar la part positiva i va ser valent per transgredir les normes i innovar.
Resulta que per una remodelació general als carrers i a les voreres, van estar temporalment sense cap mena de senyal de trànsit. Va resultar que enlloc de provocar més accidents i problemes, aquesta situació va generar que la ciutadania estigués més alerta al seu entorn, i que abans de fer res haguessin de preveure “què passaria si…”. Resultat: com no es va produir cap incident relacionat amb la circulació van decidir no tornar a posar els senyals.
Experiències d’aquestes són les que ens fan adonar que la desconfiança cap a la col·lectivitat, i la tradició que tenim de regular tot el que podem i acotar al màxim qualsevol llibertat de moviment “als altres”, no sempre és la millor opció.
Deixeu-me exposar un parell més de casos interessants:
- Font: http://www.extremadura.com
Mobiliari urbà: a Plasencia (Extremadura), l’Ajuntament va decidir marcar el mobiliari urbà de la ciutat amb etiquetes on apareixia el cost que aquell element tenia per a l’erari públic. L’objectiu era clar: conscienciar del valor que tenen les coses, i evitar així el vandalisme que destrossa allò que no se sent seu.
Llicències d’obres: a Barcelona es va redissenyar el procediment d’obtenció de la llicència d’obres, de forma que aquells projectes que ja estaven visats pel Col·legi d’Arquitectes només s’havien de revisar en alguns aspectes, i així els tècnics de l’Ajuntament escurçaven el temps per concedir (o no) el permís sol•licitat i reduïen el cost de la taxa.
Algú de vosaltres potser es pregunta: i això què té a veure amb les TIC aplicades als ajuntaments? Doncs possiblement més del que pot semblar. Si l’Ajuntament vol estimar l’estalvi econòmic que pot representar tirar endavant una iniciativa, creieu que aquest valor es pot conèixer si no tenim ben endreçat i estructurat el nostre back-office? Podem valorar una iniciativa com a “bona” o “dolenta” si no tenim indicadors definits a priori que ens permetin emetre un judici de valor de forma objectiva? Jo crec que no, i aquest és un dels aspectes que hom ha de tenir en compte abans d’improvisar qualsevol iniciativa.
Miquel Matavacas
Gabinet de Relacions Institucionals
Des d’aquest bloc no es la primera vegada que hem tractat la qüestió de les Smarts Cities, de si és un concepte i una filosofia aplicable al conjunt dels municipis o només a uns quants, sobre si és una moda passatgera, una tendència o ha esdevingut ja una realitat consolidada. Recentment he pogut assistir a un acte organitzat pel Pla Estratègic de Barcelona que m’ha permès aprofundir sobre com veuen les empreses el futur de les Smarts Cities. La visió que es té des de la iniciativa privada introdueix riqueses i matisos que des de l’àmbit públic local haurien de saber integrar per tal d’obtenir ciutats intel•ligents al servei del conjunt dels ciutadans.
Va ser una trobada interessant per diferents factors. El primer d’ells és el format: un esmorzar; el segon la durada, poc més d’una hora; però el que més m’ha agradat és l’enfocament diferent que va tenir respecte d’altres trobades.. Els ponents eren de quatre empreses privades, com són Indra, Abertis Telecom, Cisco i Schneider Electric i això va permetre gaudir a l’auditori d’un debat sobre smart cities allunyat d’allò que acostumen a dir polítics i gestors municipals. Tot i això també van coincidir amb aquests que si només parlem de tecnologia no anem bé, atès que el concepte de ciutat intel·ligent va molt més enllà.
Així, durant el “3r esmorzar estratègic: 4 projectes que consoliden la metròpolis de Barcelona com a Global Smart City” (així es deia l’acte) que va organitzat el Pla estratègic metropolità de Barcelona vàrem poder veure les visions de diferents companyies que porten anys treballant en aquest camp.
Per Cisco va parlar en Joan Rodríguez que va fonamentar els seus 15 minuts en explicar l’acord que la companyia ha arribat amb l’Ajuntament de Barcelona i que entre d’altres aspectes en destaquen l’aposta de Cisco pel City Protocol. És a dir un nou protocol que serveixi de referència per definir l’ideal de ciutat mitjançant indicadors i processos clau. L’acord també permetrà dur a terme set pilots, una sala de control urbà i la instal·lació del Cisco Innovation Center al Smart City campus al 22@ de Barcelona. També va insistir que una de les potes clau per a assolir una ciutat intel·ligent és l’open data (alliberar dades que tenen les administracions per a que un tercer pugui estudiar-les i utilitzar-les en diferents aplicatius): “Una smart city primer hauria de ser una icity”.
En Jordi Albinyà ens va explicar l’”Urban Platform” d’Abertis Telecom, que és una plataforma on es recullen totes les dades possibles de la ciutat i s’elaboren fins a obtenir unes dades que serviran per millorar la presa de decisions. També ha indicat que per a ell Smart City significa un nou concepte de governança de les ciutats que abraçaria de forma transversal i integral tots els serveis que tradicionalment s’han prestat. Va destacar que Barcelona va ser pionera ja el 2008 en explorar aquests conceptes que fins llavors eren molt acadèmics i que “tal com al segle XIX la nostra capital va ser el referent de l’urbanisme, al segle XXI serà el referent de les ciutats intel·ligents”.
Des de Schneider Electric en Laurent Dussart es va centrar molt en la gestió intel•ligent de l’energia. Tothom parla que la propera revolució és la de l’energia perquè ens hem adonat que el seu consum no pot créixer com ho està fent els darrers temps i la clau està en les ciutats perquè tenint només el 2% del territori mundial i el 50% de la població consumeix més del 70% de l’energia generada, per tant és imprescindible gestionar millor el consum a les ciutats.
Per últim en Manuel Ausaverri, responsable d’Smart Cities d’Indra va fer una intervenció centrada en l’estratègia i fent preguntes adients. “Els alcaldes em vénen i em diuen ‘vull fer un pilot sobre x’, o ‘vull fer de la meva ciutat una Smart City, com es fa?’ i jo abans de respondre com els pregunto el perquè ho volen”. En Manuel té molta raó, moltes vegades ens oblidem que la primera part d’un projecte és saber per a què el vols executar o, com s’acostuma a dir, tenir un Pla Estratègic. Depenent de quins siguin els teus objectius tindràs diferents projectes en els qual treballar i per tant el concepte Smart City és molt difícil de fixar de forma genèrica.
Tots ells han coincidit en destacar algunes idees: l’ecosistema que es crea és l’ideal per a que neixin noves empreses i es creien nous nínxols de mercat; cap empresa pot oferir una solució integral; dotar de més i millor tecnologia no fa les ciutats més intel•ligents ni fa els seus ciutadans més feliços; hem de passar de parlar d’smart cities a smart regions i, sobretot, qui ho paga? Perquè l’estalvi energètic i la millora en la presa de decisions són centres d’estalvi clars, però no tothom té clar que sigui econòmicament viables els projectes on es requereixin grans transformacions.
En resum, em va agradar escoltar reflexions al voltant de les ciutats intel·ligents des de l’altre cantó (el de l’empresa privada) i veure que tot i que parlem més o menys del mateix que des del punt de vista municipal, cadascú posa el focus en matisos diferents, i això enriqueix molt un debat que cada cop agafa més volada.
Carles Julbe i Norte
Gabinet de Relacions Institucionals
El passat dimarts 29 de març vaig assistir a la jornada “Estratègia Smart City per als municipis de Catalunya“, organitzada pel Ctecno (Cercle Tecnològic de Catalunya), que va tenir lloc al Viladecans Business Park, un espai magnífic i força adient.
El primer que vull destacar és el gran èxit de la convocatòria amb prop de 200 persones que es van aplegar a la sala d’actes, la gran majoria empreses, senyal inequívoc que aquesta és tema una qüestió que interessa ara però que també es veu com un dels principals motors per impulsar l’activitat econòmica durant els propers anys. En segon lloc em va cridar l’atenció la vàlua de cadascuna de les intervencions i dels ponents convidats que segur ha estat el principal factor a l’hora de convèncer als assistents de la jornada.
Pel que fa al contingut de la jornada m’agradaria fer un apunt d’aquells aspectes que al meu parer són més destacables::
Des de Ctecno ens van presentar l’informe “Full de Ruta per a la Smart City” que té com a objectiu aportar la definició del concepte de Smart City, així com presentar el plantejament del camí que s’ha de recórrer per a la seva implementació i unes recomanacions a l’hora d’abordar la seva posada en marxa.
D’aquest treball destacar un quadre resum que presenta de forma molt encertada una infografia on es pot veure clarament quins són els actors que fan possible les Smart Cities i els àmbits d’actuació que s’aborden. També cal ressaltar un decàleg de recomanacions finals que donen una molt bona direcció al voltant de quins són els aspectes que cal abordar per afrontar un projecte Smart a qualsevol ciutat.
De les ponències i les intervencions vull destacar les idees, conceptes o comentaris següents:
- Els més repetits: Sostenibilitat, eficàcia, eficiència, adaptar-se i col·laboració pública privada.
- Rellevants: Estem al segle de les ciutats, de l’smart de les coses, de la competència entre ciutats, cal un full de ruta a l’hora de desenvolupar les Smart Cities, però no hi ha una fórmula universal per fer-ho.
- A més: Es va incidir en conceptes i idees com ara les xarxes socials com a eines de “co-creació” i de posar en rellevància les ciutats de les persones o les persones de les ciutats. També es va significar l’opendata com a element de desenvolupament local.
- Les demandes: Que l’Smartcity no sigui només per a les ciutats grans, sinó que aquest també sigui un concepte aplicable a tot el territori d’acord amb la mesura de cada municipi, l’existència de local-labs llocs on “testejar” i aconseguir la implicació de les empreses.
- Barcelona: Com a capital i capdavantera ens aquest projecte, capaç de liderar-lo a nivell internacional. Alhora la seva experiència i les seves iniciatives s’han de saber posar al servei de la resta de ciutats.
Aconseguir evolucionar els nostres municipis cap a ciutats intel•ligents o “smarts cities” no és una qüestió d’esnobisme o de moda passatgera. Les dades aportades a la jornada, així com els exemples de municipis catalans implicats en aquest nou concepte, deixen molt clar que l’evolució cap a les smarts cities no és només una oportunitat, sinó que ha esdevingut una necessitat. Un repte perquè ciutats i ciutadans es beneficiïn de les tecnologies del present i es preparin per al futur.
LLuís Just
Cap de l’Àrea de Coneixement i Tecnologia
