Estem davant d’una crisi que ha posat en perill la Humanitat. El triomf o el fracàs de la raça humana dependrà de l’ús que en fem de l’energia. Hem de fer una revolució energètica. L´ús actual dels combustibles fòssils és insostenible i el canvi climàtic farà perillar la supervivència de la Terra. L’única sortida viable que tenim davant la Tercera Revolució Industrial és un canvi radical de paradigma. Les energies renovables i la creació d’una xarxa mundial, similar a la d’Internet, per a l’intercanvi i la gestió de l’energia són l’única alternativa… 

Visionari, apocalíptic, idealista, somiador, il·lús, promotor del concepte “Internet energètica” són alguns dels adjectius i conceptes que s’associen a Jeremy Rifkin, economista i escriptor de llibres esdevinguts veritables “best sellers” com “La Tercera Revolució Industrial”. Les seves idees són escoltades i seguides per milers o milions de persones arreu del món i, el que és també molt important, escoltades i demanades per nombrosos governs i institucions com la Comissió Europea. Des de Merkel a Zapatero han volgut seure amb aquest economista nord-americà per escoltar les seves idees sobre la necessitat d’aconseguir generar l’energia necessària per als més de 7.000 milions d’habitants basant-nos en fonts renovables i a un preu marginal.

Jeremy Rifkin amb la cancellera Merkel

Rifkin va exposar les seves idees aquest 8 d’abril en la primera ponència marc del Sabadell Smart Congress davant un auditori ple i amb un seguiment tan entusiasta com ho va ser a Tarragona el passat mes de novem al I Congrés d’Eficiència Energètica i Smart Green Cities.

La proposta de Rifkin d’impulsar un canvi de model d’ús de l’energia abans que s’esgotin els recursos naturals, o els estralls del canvi climàtic modifiquin les condicions d’habilitat del planeta, enllaça directament amb el paper referent i principal del desenvolupament urbà, tenint en compte que a les ciutats és on es concentra –i ho farà més en el futur- el gruix de la població i el consum energètic.

Rifkin imagina, i treballa per assolir, un futur en el qual els milions d’oficines, d’habitatges, les fàbriques, les instal·lacions municipals… siguin capaces de generar a través de fonts renovables (solar, eòlica, geotèrmica, etc.) la seva pròpia energia verda i es pugui emmagatzemar i compartir en línia –tal i com ho fem ara amb la xarxa d’Internet-. El model energètic passa de ser horitzontal i centralitzat, a ser un model “col·laboratiu i en xarxa”.

L’autor de “La Tercera Revolució Industrial” treballa amb la Comissió Europea en el repte d’assolir l’any 2020 la generació d’un 20% d’energies renovables i assegura que tecnològicament aquest canvi de paradigma energètic és possible i confia en la creixent conscienciació social de les noves generacions.

Jeremy Rifkin al Sabadell Smart Congress

Evidentment el concepte d’Smart Cities porta implícit el treball per convertir les ciutats en llocs mediambientalment sostenibles i són, sens dubte, un pas imprescindible per al futur que apunta Jeremy Rifkin. Però, coincidint amb el reputat economista, caldrà redoblar esforços perquè la feina de les administracions locals en l’evolució de les ciutats en “smarts cities” es vegi acompanyada dels governs regionals per enllaçar les ciutats en “smarts regions” i pels govern mundials per assolir una connexió global.

Seria d’ingenus creure que és un camí senzill. Caldrà dotar-se d’una gran capacitat de resil·lència per a superar obstacles com la por al canvi, els interessos de les empreses i països que basen bona part de la seva economia en la generació d’energia a partir dels combustibles fòssils, les dificultats normatives, legals, polítiques i econòmiques per instaurar xarxes de generació i compartició d’energies verdes, i un llarg etcètera d’entrebancs.

També podríem haver titllat d’il·lús a qui hagués predit, fa molt pocs anys, un món globalitzat en el qual les comunicacions en mobilitat o l’accés a Internet tendeixi, pràcticament, a la universalitat. Potser la “Internet energètica” és com aquell tren de mercaderies de desenes de vagons que costa molt, moltíssim, de posar en marxa, però que un cop accelera la inèrcia fa que la seva marxa sigui ràpida i lleugera. Treballar perquè les nostres ciutats siguin “intel·ligents i sostenibles” pot ser aquest primer impuls de la locomotora.

Treien “ferro” a la qüestió podem parafrasejar a un conegut personatge de ficció televisiva català dels anys noranta: “Els petits canvis són poderosos”. Però ara, vint anys després, en l’era de la connectivitat i del coneixement global, els petits canvis no només poden ser poderosos, sinó que es poden transmetre i estendre amb una celeritat mai vista fins ara.

Josep Manuel Sàrria
Periodista